"Fotografiar és voler veure. Voler veure amb sentiments"

Cristina García Rodero

1-1927_edited_edited.jpg

Vaig estudiar química, però he dedicat la major part de la meva vida professional al comerç de proximitat i a la cultura. Paral·lelament, la fotografia m'ha acompanyat des de principis dels anys noranta, essent una part essencial de la meva vida personal i professional.
Enamorada de la vida senzilla, soc addicta a la quotidianitat, el meu territori i la meva gent. Necessito el mar per a respirar perquè sense ell m'ofego, el cant dels ocells m'obliga a parar i sempre busco la natura arreu. La bellesa natural em desconnecta per reconnectar-me amb la terra.
M'agrada explicar petites històries, perquè aquest mig segle viscut m'ha ensenyat que és en les coses petites que podem viure una gran vida.
La fotografia documental, pausada, intimista i en certa manera, poètica, és la que ara com ara m'interessa. I potser, és un dels motius pels quals he continuat captant moments en analògic. Fascinada sempre per la ciència i l'experimentació, m'agrada revelar i fer cianotipias botàniques.
Mare de dos fills i d'una filla, són prioritat, font d'inspiració i una raó per a fer d'aquest món un lloc millor.

Meritxell Perpinyà Masip (Reus, 1972)

Escriu-me

Gràcies! I benvinguda!