Bonæ Quietis. El silenci de la muntanya (2024 - en procés)
Narrar l’absència i el silenci des d’un paisatge que té memòria.
Durant els segles de la baixa edat mitjana, al terme actual de la Morera de Montsant (Priorat), va existir un monestir femení de l’Orde del Cister, Santa Maria de Bonrepòs, va ser actiu durant dos segles i mig, aproximadament des de 1210 a 1452.
A Catalunya hi hagué més monestirs cistercencs femenins que no pas masculins, malgrat que tenim més coneixement d’aquests segons. Alguns estudis sobre el monacat femení, afirmen: “Encara que la vida monàstica era una vida dura en molts sentits, elmonestir oferia possibilitats a la dona altrament impossibles de gaudir, i això incrementava la popularitat dels convents entre la població femenina.”
Santa Maria de Bonrepòs va ser un monestir filial de Santa Maria de Vallbona (Urgell), actualment actiu, i de Vallbona en sortiren les monges fundadores de Bonrepòs. Així doncs, es creu que la comunitat religiosa del Priorat seria semblant a la de Vallbona. Una comunitat erudita que convertia el monestir en un centre cultural i espiritual al Montsant.
Com a fet destacat i que ha servit per mantenir la història fins als nostres dies, la reina Margarida de Prades va ser enterrada a Bonrepòs, les seves restes i els de tota la comunitat es van traslladar a Santes Creus, monestir hereu després de la destrucció per part dels cartoixans.
De Bonrepòs, només es conserva la base del claustre i algun capitell incrustat a la paret del mas que els cartoixans van construir sobre les seves restes. El mas de Sant Blai, l’edifici que hi trobem actualment. Segurament per aquest motiu i pel conegut Monestir de Santa Maria d’Escaladei, es creu que el Priorat només hi va haver un monacat masculí i cartoixà i gairebé s’ha perdut la història de Bonrepòs.
Montsant ha estat sempre terra d’eremites, mística i espiritual. Una destinació per aquelles persones, dones i homes, que buscaven la contemplació i el silenci de la muntanya. Encara avui ho és.
Reescriure la història d’èpoques pretèrites amb perspectiva de gènere és complex per la manca d’informació, i en la majoria dels casos difícil d’obtenir ara per ara. No obstant això, tenim eines com el paisatge que ens evidencien el marc del relat. Un escenari dinàmic, però al mateix temps persistent que podem reinterpretar.
