Mites de pedra i pell (2026 - projecte viu)
Mites de pedra i pell explora la construcció dels imaginaris del cos i la manera en què aquests continuen condicionant la nostra forma de mirar. És el resultat d’un recorregut de més d’una dècada dedicat a explorar la representació del cos de les dones. Aquesta recerca ha evolucionat des de la identitat i l’envelliment fins a interrogar els mites que han definit els ideals de bellesa, poder i identitat en la cultura occidental.
A través d'un diàleg entre l’escultura, natura i cossos, el projecte qüestiona la mirada que, al llarg de la història, ha construït els imaginaris de bellesa. La lectura s’inicia en un univers simbòlic dominat per figures de la mitologia i l’escultura clàssica, expressió d’una tradició visual construïda majoritàriament des d’una mirada masculina. És des d’aquest imaginari que també s’ha definit i representat el cos femení.
Davant d’aquestes formes idealitzades apareixen cossos de dones que transiten la maduresa. Lluny de reproduir els mites, els desplacen. Les empremtes del temps, la vulnerabilitat i la transformació es converteixen aquí en una forma de resistència davant d’uns models que han associat la bellesa amb la joventut, la perfecció i la permanència. La natura acompanya aquest recorregut com un recordatori que tota forma és transitòria. La pedra s’erosiona. Els cossos també.
Les fotografies escultòriques han estat realitzades en col·leccions i jaciments com el Museu del Louvre, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i els espais arqueològics de Pompeia i Herculà. Les imatges de natura incorporen geografies com París, el Camp de Tarragona i l’àrea de Nàpols.
El treball convida a desplaçar la mirada dels mites heretats cap a noves formes de representació i a preguntar-nos per què admirem la bellesa d’una escultura erosionada pel temps, mentre que aquestes mateixes empremtes sobre els cossos, especialment els de les dones, continuen sent motiu d’invisibilitat. El projecte proposa així una mirada capaç de reconèixer en la transformació i l’envelliment una forma de bellesa.
