Des de fa uns anys estic experimentant els efectes de la pèrdua d'estrògens. He sentit no estar preparada per afrontar aquesta nova etapa, per aquest motiu en una nit d'insomni vaig decidir documentar durant nou mesos les alteracions que anava sentint.

És un procés que té una durada d'uns tres o quatre anys. Es diu sovint, que és una etapa semblant a l'adolescència, en totes dues etapes el cos es prepara i es transforma per a afrontar les futures necessitats.
Els fogots, l'insomni, l'ansietat, la sequedat…, són alguns senyals d'aquest nou cicle, en el qual les hormones ens traslladen de l'etapa fèrtil a l'etapa madura.

La maduresa és l'última etapa de la nostra vida, pot ser la més llarga i ens prepara per a la mort, però sento que també és una etapa sàvia i molt alliberadora. Un moment de cerca, d'intimitat, espiritualitat, creació i d'alguna manera, de reconnexió conscient amb nosaltres mateixes. És una etapa bonica i seductora malgrat les afectacions físiques.

La perimenopausa és un període biològic i natural, no és una malaltia, per aquesta raó he combinat l'autoretrat amb elements orgànics i paisatges que em trobo passejant prop de casa. Aquestes caminades m'ajuden a calmar alguns dels efectes com l'insomni i em recorden que envellim, amb tempos diferents, igual que la resta d'éssers vius.

Perimenopausa ha estat un viatge introspectiu sobre un procés de canvi i l'acceptació del cos madur.

​