CIANOTÍPIA I



La botànica Anna Atkins va ser la primera persona que va utilitzar la cianotípia en fotografia, per això és considerada la primera fotògrafa de la història. Tres anys després d'iniciar-se en aquesta tècnica fotogràfica sense càmera, va publicar Photographs of British Algae.


En aquesta primera part us ensenyaré com fer cianotípia amb plantes, en aquest cas el que obtenim és un negatiu de la planta. En la següent entrada, us explicaré com obtenir positius, és a dir, fotografies, partint de negatius fotogràfics.



  • Els Reactius

Solució A

Citrat fèrric amoníac verd 25 gr + 100 ml aigua destil·lada

Solució B

Ferrocianur potassi vermell 10 gr + 100 ml aigua destil·lada


Es poden modificar aquestes proporcions i anar experimentant, però per començar, aquests són els valors més adequats.

La solució A i B es preparen en pots opacs, separats i ben etiquetats. Aquest dos químics no han d'entrar en contacte fins que anem a fer les cianotípies, d'aquesta manera es conserven més temps.

Per realitzar la mescla final, hem de barrejar la solució A i B a parts iguals. Si la voleu conservar en el cas que us en sobri, feu-ho també en un pot opac. Jo faig mescla amb quantitats petites, si em quedo curta en faig més, però mai la conservo.


Un cop tenim la mescla final feta, podem passar a pintar els suports. Després cal deixar-los assecar, es pot avançar el procés utilitzant un assecador de cabells.


IMPORTANT: Tot aquest procés s'ha de fer en una habitació on no entri llum solar, ja que la mescla que obtenim és FOTOSENSIBLE. Si és possible, cal preparar tot el procés amb la llum atenuada o de laboratori i en un lloc ben ventilat.




  • Les plantes, la composició i el suport


Cal escollir les plantes, això va a criteri de cadascú. Podem escolli'n unes o unes altres en funció de criteris naturals, artístics, de records o bé pensant si volem regalar la cianotípia a una persona en concret.


IMPORTANT: Si sortim a la natura i agafem plantes per fer els cianotips, cal assegurar-nos que no siguin espècies protegides.



Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

La composició també és a criteri personal, però podem tenir present algunes regles bàsiques de la fotografia per tal d'obtenir un bon resultat, com per exemple:


- La força dels grups imparells

- La força de les diagonals


Els suports per fer cianotípia poden ser diversos, només cal que siguin prou porosos per amarar la mescla dels reactius i que aguantin almenys, tres rentats amb aigua. Personalment, m'agraden les cianotípies sobre paper, però també es poden fer sobre fusta, tela...

Es pot estendre l'emulsió amb pinzell, rodet o esponja, si utilitzem pinzell cal tenir en compte que el metall reacciona amb la mescla. Jo quasi tinc tots els pinzells amb metall, així que vaig amb compte de no tocar l'emulsió. Les nostres pinzellades seran la marca creativa personal.


Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

  • L'exposició


Quan ja tenim el suport sec i la composició de les plantes preparada, la millor forma d'exposar-les a la llum solar i que la planta no es mogui, és posant una base i un vidre a sobre.

Traiem les nostres composicions a l'exterior i les deixem exposar a la llum. El procés que té lloc és el següent:


Durant l'exposició als raigs UV, una part del citrat fèrric amoníac es redueix a sals ferroses i una part del ferrocianur a ferrocianur ferrós, formant una imatge de color blau Prússia, composta de ferrocianur ferrós que és insoluble amb aigua.


El temps per tal que tingui lloc la reacció és relatiu, en un dia assolellat entre uns 20 i 25 minuts és suficient, però aquí també es tracta d'experimentar en funció del resultat que vulguem obtenir. Personalment sóc més de sobreexposar i assegurar-me un color blau més intens. Jo retiro la fotografia de la llum solar quan veig que té un color quasi gris plata.



Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

  • El revelat


Per revelar la cianotípia haurem de rentar-la tres vegades en una cubeta amb aigua.

El color que obtenim després de la rentada, és un color blau però no és tan intens com les cianotípies que estem acostumats a veure.



Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

Això passa perquè el color blau Prússia intens s'aconsegueix amb el temps, però si volem accelerar el procés i obtenir ja aquesta intensitat, només cal fer un últim rentat amb una mica d'aigua oxigenada.

Un cop hem eliminat totes les restes grogues i ja tenim el blau esperat, només cal estendre la fotografia amb una pinça i una corda i deixar que s'assequi.




Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

Espero que aquesta entrada us serveixi de guia per començar en el món de la Cianotípia. Si esteu interessats a fer un curs, em podeu enviar un missatge privat.



Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip

Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip




Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip


Cianotípia. Meritxell Perpinyà Masip




Entradas Recientes

Ver todo
  • Facebook - Gris Círculo
  • Instagram - Gris Círculo
  • Twitter - Gris Círculo